La reina Mora

 1. Comencem

2. Visigots; Sant Hermenegild

El carrer de Sant Hermenegild es troba a Madrid, Espanya, en un barri   Llatino. El seu nom fa referència a Sant Hermenegild, un sant visigot que va viure en el segle VI, fill del rei Leovigild, i que és conegut per la seva conversió al cristianisme. Sant Hermenegild va ser martiritzat pel seu propi pare després de negar-se a seguir la fe arriana i abraçar el cristianisme catòlic. La seva història està plena de valentia i resistència davant la imposició del seu pare.

Quant al carrer, la seva denominació remunta a temps de l'edat mitjana, quan Madrid estava prenent forma com una ciutat important. La relació amb el sant pot tenir a veure amb la proximitat de la zona amb diversos convents i esglésies que estaven dedicats a sants de la tradició cristiana. Durant segles, aquest carrer ha estat un punt de pas important a la ciutat, amb els seus habitatges i comerços que han donat vida a la zona.

A més del seu vincle històric amb el sant, el carrer de Sant Hermenegild ha estat part del desenvolupament urbà de Madrid, passant de ser una petita via residencial a convertir-se en un carrer conegut per la seva proximitat a importants punts turístics i pel seu ambient tradicional.

És un carrer que manté part de l'essència dels barris més antics de la capital, plena d'història, encara que amb el pas del temps hagi anat evolucionant.

 3. Al-Àndalus

Abraham Cresques va ser un gran cartògraf i astrònom jueu que va néixer en el segle XIV a Mallorca, una illa en la mar Mediterrània. Va créixer en una família de comerciants i experts en la navegació, i la seva habilitat per a fer mapes ho va portar a ser un dels cartògrafs més famosos de la seva època. El seu treball més destacat va ser la creació d'un mapa mundial conegut com l'"Atles Català" al voltant de 1375.

L'Atles Català és increïble perquè no sols era un mapa geogràfic, sinó també un conjunt de mapes astronòmics, marins i de ciutats. Va ser una obra impressionant del seu temps, en la qual es veia el coneixement sobre el món conegut pels europeus, Àfrica, Àsia i Europa, a més de mostrar algunes regions que encara estaven inexplorades.

Cresqués es va dedicar al seu art de la cartografia en un moment clau per a la navegació, ja que els vaixells començaven a viatjar més lluny. El seu treball va ajudar a millorar la precisió dels mapes de l'època, la qual cosa va ser molt important per a l'exploració i el comerç.

El més interessant de Cresques és que va ser un membre de la comunitat jueva en un període en el qual la situació dels jueus a Europa no era fàcil. No obstant això, el seu talent va ser tan destacat que va aconseguir guanyar-se el respecte de la cort i dels comerciants. No sols va fer mapes, sinó que també era un expert en l'astronomia i en com s'usaven les estrelles per a navegar.

Lamentablement, Abraham Cresques no va viure molt de temps després que el seu atles es fes famós, però el seu llegat com un dels pioners de la cartografia medieval continua viu. El seu treball va mostrar com el coneixement i l'habilitat dels mapes podien canviar la forma en què el món era entès en aquesta època.

 

Les banderes

 

• Personalment pensavem que n'hi havien més banderes amb mitjes llunes, però m'he adonat de que no. Només n'hi han 16 païssos que la tenen. Alguns d'aquestos mai els haviem escoltat o vist. 
• La gran majoria provenen d'Àsia, encara que n'hi han que son d'Àfrica. 
• Hem fet un dibuix d'un mapa en el qual indiquem els diferents païssos a un mapa del món. I a continuació, hem posat els noms de cada país. 

 

• 1: Mauritània.

      És un pais que s'ubica al nord d'Àfrica.

• 2: Algèria.

És el pais ribereny més gran del Mediterrani

i el primer d'Àfrica.

• 
  3: Tunísia.

     És un estat musulmà del nord d'Àfrica que fa 

     frontera ambé Algèria.

• 4: Líbia.

Líbia és l'Estat de Líbia, és un país sobirà republicà
del nord d'Àfrica.

• 5: Turquia.

Turquia és una república democràtica situada a Àsia

i Europa

• 6: Azerbaidjan.
  

Azerbaidjan és un estat turc al Càucas, al sud orient

d'Europa.

• 7: Turkmenistan.

País situat a Àsia Central.

• 
  8: Uzbekistan.

És un país situat a Àsia Central.

• 
  9: Mongòlia.

És un país sobirà sense accés al mar, situat a Àsia

• 
  10: Nepal.

És un país sense sortida al mar ubicat a Àsia del Sud.

• 
  11: Bangladesh.
  

És un país ubicat al sud d'Àsia.

• 12: Laos.

És un estat sense litoral al sud-est d'Àsia.

• 13: Malàisia.

País ubicat al sud-est asiàtic.

• 14: Singapur.

És una ciutat-Estat i país insular.

• 

  
  15: Palaos.

País insular.

• 16: Maldives.

És un conjunt de 1.190 illes coral·lines.

 Filosofia

Aquesta es l'història d'un rei se sentia una vaca però ningú li creia ja que clarament era producte de la seva imaginació. Fins que va arribar una persona que li va escopir i li va prestar atenció. Aquesta persona li va dir que l'inxalitza a menjar per després portar-lo a l'escorxador, i el rei es va posar feliç. Però al cap d'uns dies en què va estar menjant i sent feliç per última vegada, es va adonar que veritablement no era una vaca i que era un humà. Les imatges, fetes per intel.ligencia artificial representen les situacións:

           6. Societat al-Àndalus
        Aquesta és la piràmide sobre la  societat  d` al-Àndalus
La piràmide social d'Al-Ándalus:

Durant la dominació musulmana en la península ibèrica (711-1492), la societat d'Al-*Ándalus estava organitzada en una estructura jeràrquica basada en criteris religiosos, ètnics i econòmics. Aquesta estructura formava una espècie de piràmide social amb diferents grups diferenciats pel seu estatus i drets. 

1. La cúspide: Àrabs i berbers:
En el cim de la piràmide estaven els àrabs, que van arribar amb la conquesta i es van establir com l'elit governant. Ocupaven els principals càrrecs polítics, militars i administratius. Al costat d'ells estaven els berbers, un grup d'origen nord-africà que també va participar en la conquesta, encara que tenien menys privilegis que els àrabs. 

 2. Muladíes: Els musulmans d'origen hispà:
Sota els àrabs i berbers estaven els *muladíes, hispans que es van convertir a l'islam per a millorar la seva situació social i evitar el pagament d'impostos especials. Amb el temps, van arribar a ser majoria en Al-*Ándalus. 

 3. Mossàrabs: Cristians baix domini musulmà:
Els mossàrabs eren cristians que van mantenir la seva religió, però vivien sota el govern islàmic. Tenien una certa autonomia i podien practicar la seva fe, encara que havien de pagar un impost especial (la **jizya*). Malgrat algunes restriccions, molts gaudien de prosperitat i tenien influències en la societat. 
4. Jueus: Minoria influent:
Els jueus eren una comunitat ben establerta que, encara que sotmesa a impostos especials, jugava un paper important en l'economia i la cultura d'Al-*Ándalus. Van destacar com a comerciants, metges, científics i traductors, sent fonamentals en la transmissió del coneixement clàssic. 

5. Esclaus i serfs: La base de la piràmide:
En la part més baixa de la societat es trobaven els esclaus, en la seva majoria captius de guerra o presoners, i els serfs, que treballaven en el camp o en les llars de l'elit. Tenien pocs drets i depenien totalment dels seus amos.

Conclusió:
La societat andalusina va ser diversa i jerarquitzada, amb una estructura que combinava elements religiosos i ètnics. Encara que existien diferències marcades entre els diferents grups, Al-*Ándalus va ser també un espai de convivència i sincretisme cultural, on les influències islàmiques, cristianes i jueves es van barrejar en una societat única en la història medieval. 

Aquesta es la piramide:

       
         7. Cultura:Turcs i cavallers

El Ball de Turcs i Cavallers és una representació súper tradicional que es fa a les festes de Catalunya i les Balears, especialment a Alcoi i Mallorca. Bàsicament, és un teatre on es mostra la lluita entre cristians i musulmans a l’època medieval.

D’on ve?

Aquest espectacle forma part de les famoses "Festes de Moros i Cristians", que recorden les batalles entre aquests dos grups a la història d’Espanya. Es va començar a fer a l’Edat Mitjana i es va fer popular als segles XVI i XVII, amb diàlegs rimats i escenes de lluita.

De què tracta?

Cada lloc té la seva versió, però més o menys la història sempre segueix aquests passos:

1. Presentació: Apareixen els dos bàndols, els cristians i els turcs, vestits amb roba colorida i amb música de fons.
2. Desafiament i lluita: Discuteixen, els cristians defensen el seu territori i els turcs el volen conquerir. A vegades hi ha batalles coreografiades amb espases.
3. Victòria cristiana: Gairebé sempre guanyen els cristians i recuperen el lloc.
4. Final: En algunes versions, els musulmans derrotats es converteixen al cristianisme o fan un tracte de pau.

Per què és important?

És una part molt xula de la cultura catalana i balear, que ha durat segles. A més de ser un espectacle amb acció i emoció, també és una manera de recordar la història i mantenir vives les tradicions.

          8. Art

          9. Catalunya